Introducció
La font Gran la trobem en el rebaix d'una balma i la seva aigua no és apte pel consum.
Crida la nostra atenció la catifa verda que la cobreix a on podem observar la falzia o herba capil•lera, una falguera força comuna que penja en murs amb molta humitat; però volem centrar l’atenció en un altre grup de plantes, els briòfits, de fulles petites i ondulades, en aquest cas es tracta d’una hepàtica, la Pellia enviviifolia. El que fa curioses aquest tipus de plantes, és que ja existien fa 350 milions d’anys i no han evolucionat gaire. Són plantes que no tenen arrels, ni tiges, ni fulles, la qual cosa les fa totalment dependents de l’aigua que està per sobre del sòl.
Al costat de la font hi ha el safareig, element urbà característic de molts pobles, on al seu voltant hi havia tot un món exclusiu de les dones. El safareig era un espai per a rentar la roba però alhora de relació social convertint-se així en un lloc de trobada i on poder fet petar la xerrada, rumorejar i cantar tot fent anar els cops de pala sobre la roba mullada.