Introducció
Al llarg del recorregut és probable que ens trobem rastres i petjades de porc senglar (Sus scrofa). Ens podem trobar fang remogut prop de bassals o petjades amb les dues peülles davanteres clarament marcades. Aquest ungulat àmpliament conegut s’adapta a tota mena d’hàbitats i es troba a gairebé tot el territori català de manera força abundant.
El nom de senglar prové del fet que s’alimenta de glans, els fruits de les alzines. Precisament en alzinars es troba molt còmode encara que, al ser nòmada i poder recórrer grans distàncies durant la nit, sempre està buscant llocs amb abundància d’aliment, refugi o senzillament tranquil·litat. Si bé hem mencionat el seu gust per les glans, el senglar és un animal omnívor i oportunista; és a dir: es pot alimentar de qualsevol cosa que trobi furgant amb el seu morro.
Tenen una gran capacitat d’adaptació, cosa que ha provocat un increment brutal de les seves poblacions per manca de depredadors naturals. Això, lligat al fet que són una espècie problemàtica per les destrosses que poden ocasionar en conreus i sobretot pels accidents de trànsit que poden provocar en travessar les carreteres, ha incentivat que se’n regulin les poblacions mitjançant períodes de caça.
Un altre mamífer present a aquestes zones és el toixó. Passa força desapercebut degut a que es mou de nit. El que podrem trobar als marges propers al riu són les entrades i sortides dels caus. (video)
FOTO: Wikipèdia