Introducció
Continuem amb aquesta orientació obaga. Sota els grans rocs, trobem alzines i roures. Arítjol que penja dels arbres i heures per terra; la bardissa vora el camí i ens sorprèn dalt la roca, enganxat en una lleixa, una petita palmera, un exemplar de margalló (Chamaerops humulis).
Aquí al Garraf-Ordal, en aquestes muntanyes de roca calcària hi viu l'única palmera endèmica d'Europa: el margalló. Som al límit nord de la seva distribució natural.
Necessita aquest tipus de terra alcalí, ben drenat, i un clima litoral temperat. És una espècie protegida. Té un creixement lent, i la capacitat de rebrotar des de la base, sent molt resistent als incendis.
Hi ha exemplars masculins i femenins, de manera que només trobarem fruits en forma de dàtils en les femelles. S'ha utilitzat tradicionalment la seva fibra per fer cabassos, estores i escombres, el seu tronc tendre i els dàtils són comestibles.