Introducció
Pinus pinea
L’abandonament de les vinyes, pastures i camps de conreu ha donat pas a la colonització d’aquest espai per la pineda, en aquest cas de pi pinyer. En alguns casos el pi pinyer també es plantava en zones a on no hi havia vinya per complementar l'economia local. En aquestes muntanyes es tracta d’un estat transitori, ja que sota els pins es creen les condicions necessàries per a la regeneració de l’alzinar. L’alzinar és un bosc ombrívol que evita el creixement de pins joves per la falta de llum, i és per aquesta raó que acabarà imposant-se a la pineda.
El pi pinyer és molt abundant a les muntanyes del Parc Natural del Montnegre-Corredor. És fàcilment distingible d’altres pins per la forma arrodonida de la copa i també pel color i forma de la seva escorça (foto). És l’única espècie de pi que produeix pinyons comestibles i és molt apreciat el seu ús en pastisseria per l’elaboració de panellets i altres productes.