Introducció
Castanea sativa
En aquest racó de bosc on estem hi ha molts castanyers, uns arbres que necessiten un ambient fresc i el substrat àcid. L'orientació obaga de la vall i el curs d'aigua fan que hi hagi un microclima que afavoreix el seu creixement.
Del castanyer s’aprofita pràcticament tot: les castanyes pel seu alt contingut en hidrats de carboni, en altres èpoques era una important font d’aliment; l’escorça serveix per a l’elaboració de molts preparats farmacèutics per tractar faringitis, bronquitis, tos irritativa i diarrees; i per últim. la fusta per a la fabricació de pals, estaques, planxes de revestiment i bótes de vi.
Els romans van expandir l’espècie cultivant-la per la seva fusta i el seu fruit.
Fa 20 anys que, a Catalunya, una greu malaltia asseca els arbres: el xancre del castanyer. El xancre és un fong que penetra per una ferida i, un cop dins, s'escampa i asseca l'arbre.