Introducció
Som a l'obac de la penya del cucut. En aquests racons es posa de manifest el bosc original d'aquestes muntanyes: l'alzinar litoral.
Tot i això, el bosc dominant continua sent la pineda de pi blanc, esquitxada ara amb pi pinyoner. Els arbusts que trobem mostren que el sòl és àcid: estepa negra, cap d'ase, bruc arbori són indicadors naturals. Altres abundants com el marfull o el cirerer d'arboç, són indiferents a la reacció del sòl.
Als indrets ombrívols i frescals les alzines es fan grans i a les clarianes les enfiladisses (heures, vidalbes i arítjols) s'enfilen pels troncs i cobreixen arbusts i bardisses de sota. És ben bé comparable amb la selva amazònica, però mediterrània i de fulles dures i amb punxes.
Una falguera molt present a les roques és el polipodi (foto). El rizoma (tija subterrània que fa d'arrel) d'aquesta espècie té gust dolç , que recorda el de la regalèssia . Per aquesta raó s'ha utilitzat com a edulcorant natural, ja que conté una considerable quantitat de sacarosa.
Parlant de llegendes: Es diu que si anem a la nit de Sant Joan a recollir herba pigotera, l'agafem, i tornem a casa caminant d'esquenes, els sorus (punts taronges de la part inferior, actuen com òrgans de dispersió) es transformaran en or...