Introducció
ALERTA: Només arribar dalt, girarem esquerra i tot seguit el camí de la dreta. Ara estem voltant la Serra de Miramar (a la nostra esquerra), el carener fa partió amb Viladecans.
Davant nostre, al fons, veiem el castell d’Eramprunyà a sobre Bruguers, (carretera que puja de Gavà a Begues) damunt els cingles de roques vermelles.
El castell és citat per primera vegada l'any 957, tot i que documents posteriors indiquen que ja existia en època del comte Sunyer de Barcelona. Va ser la seu d'un terme (el terme del castell d'Eramprunyà) en època medieval que va arribar a controlar els actuals territoris de Gavà, Begues, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat i Viladecans.
Està construït a 400 m d'altitud amb la pedra rogenca característica de la zona. La seva estructura responia a una planta quasi rectangular i quedava voltada, en part, per un doble recinte de muralles: el recinte sobirà o superior i el jussà o inferior.
Primer trobem el recinte jussà, on hi ha la capella del castell, el cementiri, de tombes antropomorfes i una cisterna construïda als segles XIV-XV, de forma rectangular.
S'accedeix al recinte sobirà per una passarel·la de fusta en substitució del pont de pedra que hi havia originàriament. Tot el recinte sobirà està envoltat d'una muralla. Hi ha el portal o cos de guàrdia que protegia l’estança del que resta una sala on s'hi poden veure arcs de punt rodó, restes d'una cisterna i de dues cambres.