Introducció
Aquestes zones altiplans, amb un sòl prim, sobre terreny calcari (fortament drenant i eixut) i molt exposades al vent i al sol, la vegetació té dificultats per desenvolupar-se. Si a més li afegim el risc d'incendi, són espais on una coberta arbòria es fa difícil.
En aquests casos les formacions arbustives són més estables i aquí en teniu un exemple. A la garriga, el garric o coscó (Quercus coccífera) és la planta dominant. Una mena de petita alzineta amb fulles molt punxants. Aquí, però el trobem acompanyat d'altres arbustos com l'estepa negra (foto) la gatosa i el romaní.
Quan els arbustos es fan més alts, parlem d'una formació tipus màquia on trobem el càdec, l'aladern, el llentiscle. Cal destacar que també podem veure el Margalló: una palmereta protegida que troba aquí al massís d'Ordal-Garraf el seu límit septentrional de distribució.