Introducció
Fa una estona hem passat un rodal d'arbusts secs i hem dit que eren boixos, recordeu? Doncs aquí teniu la mateixa imatge però encara verds. Aquest arbust sempre verd en alguns casos pot arribar a convertir-se en un petit arbre de fins a 6-8 m d'alçada. Aguanta molt bé el fred i acostuma a anar associat a pinedes, fagedes i rouredes.
Actualment, pateix els efectes d'una plaga: l'eruga del boix (Cydalima perspectalis). Es tracta d'un insecte d'origen asiàtic, natiu a la Xina, Japó, Corea del Nord i del Sud. La voracitat d'aquest insecte provoca defoliacions i afectacions a l'escorça del boix, les quals si persisteixen en el temps, durant períodes de més de tres anys, poden arribar a provocar la mort de la planta.
La papallona del boix es va detectar per primer cop l'any 2014 a la Garrotxa i ara ja afecta extensament a les comarques limítrofes del Ripollès, la Selva i Osona.
La seva fusta és molt dura i pesada, fins al punt que ni tan sols sura. S'utilitza per fer gravats, peces d'escacs, culleres, instruments de vent i també les puntes de coixí. Es tracta d'una planta medicinal però alhora altament tòxica per ingestió.
L'altre arbust que hem anat veient és el sanguinyol (foto). Present a ambient frescal on hi havia hagut rouredes i sovint forma part de la bardissa de vora torrents mediterranis.