Introducció
Com ja hem vist i comentat a l'Abellar del Baix, entre mig de la pineda actual encara resten alzines amb molts rebrots, resultat de la tallada de la soca principal per fomentar una mida de brot òptima per carbonejar.
Fins a mitjans del S.XX encara s'aprofitava l'alzina per fer carbó. Quan els rebrots assolien la mida adient (6-8 cms de diàmetre) es tallaven amb tronquets de 50-60 de llarg) i es feien les piles o carboneres.
Aquestes piles es tapaven amb terra per evitar l'aire i s'encenien afegint brases pel forat de dalt la pila. La combustió amb poc oxigen era lenta i de baix a dalt. Per dirigir la combustió s'obrien petits forats a diferents llocs de la coberta de terra i així aconseguir una cuita homogènia.
Quan es creia que ja estava, passades dues o tres setmanes, s'ofegava tapant tots els forats.
Les piles es feien a clarianes dins el bosc, nomenades places carboneres. Les detectarem perquè el terra, encara avui dia, és fosc. Al costat, de les places, els carboners hi feien refugis doncs havien d'estar jornades complertes a l'agüait de la combustió.