Introducció
Veureu un pi amb una fita de pedres a la soca. Aquí està el corriol que baixa a la font .
Està sota la bauma i hi ha dos brolladors, i suposadament el de l'esquerre raja sempre. Canalitzat a una petita cisterna en una roca i tapada amb una llosa, on un tronquet tapa el forat de sortida.
També trobarem als racons més ombrívols i humits, normalment vora les fonts, degotalls d'aigua o boques de pous, la falguera nomenada capil·lera (Adiantum capillus-veneris). Capillus-veneris significa "cabells de Venus" fent referència a la semblança dels fins i abundants pecíols negres a una cabellera.
És més abundant a sòls de tipus calcari. Aquesta natura calcària fa que les molses de la paret de la balma estiguin recobertes de concrecions calcàries de l'aigua que regalima, donant aquesta forma singular, i amb l'acumulació del temps, una roca anomenada tosca o travertí.
Tot i quedar a més d'un km, aquesta era una de les fonts on la gent del carrer de Gaià (o Pla del Forn) i també del raval venien cada dia per proveir-se d'aigua per al consum domèstic. Es diu que l'aigua d'aquesta font és molt pura i va bé per coure el gra. Des de fa uns anys, però, l'indret estaria perdut si no fos per alguns veïns que tenen cura de desbrossar el camí de tant en tant.
Aquesta també és una de les fonts del terme de Gaià escollides pel poeta Miquel M. Lluch per dedicar-li una de les seves composicions elegíaques:
"Enmig la pineda, vora d'un bancal / amb forta alenada de blat i rosella / i cant de cigales, s'obre una clivella / ombrejada i fonda: és la font Vidal."
"L'aigua salta alegre des d'una canal / oberta a la roca, estreta portella / per on regalima, dolça cantarella, / un doll d'aigua fresca, clara i musical. (...)"
Font:
- BADIA, Josep M (2016). "Història","Arquitectura", Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià.
- Patrimonicultural.diba.cat
