Camí de les Ferreres

Flag

Els masos propers Gavà

Sortim del sector de Can Tries i després de fer uns minuts pels carrers frontissa amb el bosc, entrem a l'obac de la Serra de les Ferreres per la riera de Sant Llorenç.
Seguirem la pista principal, amb la riera al nostre costat, coberta de vegetació i trobant grans exemplars d'arbres aïllats i mates de llentiscle.
Després de la primera baixada, creuem la llera de la riera i el bosc de pi que ens envoltava fins aquest moment deixa pas als camps de conreus d'horta i fruiters del mas de Can Roig.

És en aquest punt, quan el camí comença a pujar, gairebé sense descans fins a trobar la carretera de Gavà a Begues. És a dir, fins arriba a dalt el serral de les Ferreres. El camí rep incorporacions pel costat dret, i una d'elles ens porta (en un centenar de metres, fins a la Capella de la Mare de Déu de la Salut a Ca n'Amat).

A la nostra dreta la vegetació és esponerosa, les alzines estan cobertes d'enfiladisses i oms, avellaners i roures aporten un verd fresc al fondo del Fangar. És la part més obaga de la serra de les Ferreres. A mitja pujada a la nostra dreta, deixem un corriol que s'enfila cap a la pineda solella direcció les instal·lacions d'antigues zones extractives de ferro (Mines de Rocabruna). Mineral que es troba barrejat amb els esquistos o pisares que trobem en aquesta segona meitat del camí. Davant del corriol, baixa un sender cap al barranc i allà, baixant unes escaletes accedirem a la font de l'Avellanosa. Tornem a la pista i ja gairebé dalt, un gran plàtan marca la capçalera del fondo.

Abans d'arribar prop la carretera, ens sorprenen unes feixes amb marges de pedra i oliveres perdudes que ens expliquen com devia ser aquest paisatge no fa massa temps enrere.

Ara sí, ja som dalt la carena de la serra de les Ferreres i ens envolta una pineda de pi blanc a ambdós costats. El terreny esdevé de caràcter àcid i la vegetació que acompanya els pins ens ho fa saber: trobem bruc arbori, estepa negra i cap d'ase. Passem un gran dipòsit d'aigua i seguim caminant una estona, sempre per la pista principal, amb tendència a baixar, fins que en un petit replà s'obren unes fantàstiques vistes sobre la plana del delta del Llobregat.

Ja només ens queda acabar la baixada fins al punt de sortida. En arribar al primer carrer urbanitzat, haureu d'agafar un corriol, per sota el carrer que us mena directes al punt d'inici.