Introducció
La part baixa d'aquest torrent, abans d'unir-se a la riera de Canyars (500 m més avall), és molt feréstec.
Aquí la humitat afavoreix el creixement d'un alzinar ufanós i sovint recobert d'arítjol (foto 1). Enfiladissa amb fulles en forma de cor i espines a la tija. Els seus fruits són baies vermelles molt atractives però altament tòxiques: produint vòmits, diarrea i una disminució elevada dels glòbuls vermells en la sang.
Aquesta humitat fa també que apareguin bonics roures. Els talussos que fa el torrent i la seva natura llimosa, els fa molt adients a que els toixons (foto 2) hi facin caus. No seria estrany que, passejant al vespre, en sorprenguéssiu algun. Aquests mamífers són nocturns i surten a menjar tot el que troben.
Descobrireu la seva presència pels caus als marges del torrent, o per les seves latrines (petis forats a terra on hi fan els excrements) o bé per les seves petjades amb els dits llargs i clarament diferenciades les falanges fins a l'ungla.
