Introducció
Pocs espais lliures queden. Els més significatius són els que envolten les zones naturals de les llacunes, estanys i algun tram de riera.
En aquest cas, on passem, trobem una finca fàcilment inundable, com ens indica la presència de jonc marí, que possiblement es va deixar de conrear.
És un lloc dinàmic i accelerat per l'aigua, on l'abandonament dels camps de conreu deixa pas a l'evolució natural i de mica en mica es va naturalitzant.
Primer apareixen joncs de diversos tipus segons la salinitat i grau d'humitat: aquí hi ha jonc marí, que conviu amb l'espartina i la sisca borda. Aquestes últimes poc abundants avui en dia i substituïdes per comunitats de terrenys alterats com el ripoll i l'albellatge (gramínia invasora) amb l'olivarda (mata de fulles allargades enganxifoses, amb moltes floretes grogues a l'inici de la tardor).
Els esbarzers que veieu es troben als boscos de ribera on dominen àlbers i oms (foto) com els que també trobeu aquí.
Penseu que aquests espais, són petites illes de vital importància per la biodiversitat del delta perquè ofereixen llocs de refugi, cria i aliment a molts insectes, amfibis, aus i mamífers del delta.
És fàcil trobar libèl·lules (foto) i papallones; gripaus i granotes; serps tant d'aigua com de terra; i tot un seguit d'ocells, que difícilment veureu als camps agrícoles.
