Introducció
Actualment aquesta masia és d’estiueig, al contrari que l’anterior. Els camps típics, als voltants de les masies on es feien conreus de secà, són petits. Això ens explica que la seva activitat es complementava amb tasques al bosc. Perxades dels castanyers, suro o carboneig entre d’altres.
És destacable l’exemplar d'alzina surera del costat del mas. Els diferents peus ens expliquen, de nou, l’ús que se'n feia temps enrere. Es tallava l’ull principal per forçar el rebrot de diferents peus que després s’anaven tallant alternadament per obtenir llenya per al foc dels forns.
Els arbres que es deixaven créixer eren aprofitats per fer-ne la pela de l’escorça, cada 9 anys al començament de l’estiu, i obtenir-ne el suro en forma de plaques (de fins a 15 cm de gruix) que posteriorment havien de patir tot un seguit de passos fins al seu estadi final.