Introducció
Som dalt la carena de la serra de Can Coní. Hi ha plantacions joves de pi pinastre, però aquí, les més desenvolupades són les de pi pinyer (Pinus pinea). Restes d’alzines sureres esquitxen aquests bosquets.
Formen part de les pinedes seques mediterrànies. Al sotabosc, alterat, hi creixen grans arbusts com el bruc boal, l’arboç i els aladerns de fulla estreta.
Aquestes pinedes es van fer més abundants a mesura que la sobreexplotació del bosc per part de l’home, els incendis i les estassades anaven fent recular alzinars i suredes. La seva capacitat de créixer a llocs desagraïts i la seva gran capacitat de dispersió fan que siguin abundants al nostre país.
Els pins pinyers es caracteritzen per la seva capçada en forma de para-sol quan són adults, el tronc recte i les plaques de l’escorça de color vermell. Les pinyes aïllades i grosses. Són arbres que es plantaven per reforestar terrenys cremats i per la recol·lecció dels preuats pinyons de les seves pinyes. També era bona la fusta per a construcció.
Dalt la carena ja podem gaudir de vistes, quan els arbusts ens ho permetin. A la nostra esquerra, tenim la vall de Gualba a sota i el castell de Montsoriu una mica més lluny. Si anem mirant enrere, en algun moment hauríem de poder veure el circ del Salt de Gualba.