Introducció
Trobem de nou la séquia que hem vist abans. Cal destacar el petit safareig que aprofita el corrent d’aigua per ensabonar i aclarir alhora.
Ara, quan travessem la riera, parem a sobre el pont per gaudir d’aquest curs d’aigua gairebé permanent. Si mirem aigües avall, veurem, al costat dret, una petita resclosa de derivació que treu aigua per una nova séquia. Aquest element, doncs, freqüent a les rieres amb cabal regular, permetia desviar aigua a basses properes per a reg.
La riera, amb una llera fonda, té una vegetació alterada, lluny del que seria la vegetació de ribera pròpia de trams menys humanitzats. Tot i així, s’observen exemplars aïllats dels arbres que formaven aquest bosquetó humit. Verns, oms, avellaners o algun freixe de fulla estreta, de manera esparsa, apareixen sota l’ombra dels plàtans. Les heures s’enfilen pels troncs; per terra veiem la falguera d’avellanosa. Allà on toca més el sol, la bardissa d’esbarzer fa el sotabosc impenetrable. A tocar d’aigua, els càrexs sp (cintes).
Alhora, aquests ambients són cau de vida animal. D’amfibis fins a aus i mamífers. Proporcionen racons de refugi, de cria i de font d’aliment per a molts d’ells, en funció de l’època. La primavera serà el moment de l’any en què serà fàcil adonar-se d’aquest brogit, si restem aturats una bona estona i ens dediquem a observar pacientment.