Introducció
Estem a la riera de Gualba, un curs d'aigua que no és pas poca cosa! Aquí on el veiem, aquest important afluent de la Tordera recull les aigües del Turó de l'Home i les Agudes, els cims més alts del Montseny i abans d'arribar a Gualba passa per Santa Fe, el Gorg Negre i l'impressionant Salt de Gualba.
Al seu pas pel poble, la riera ens ofereix una ribera humanitzada amb diverses fonts i alguns espais on seure per parar i veure com passa el temps en el seu bosc de ribera. Els arbres dominants d'aquest bosc són la gran majoria d'ells caducifolis. El plataner, segurament el més abundant, es va plantar antigament per treure'n profit i les formes més rocambolesques dels seus troncs es poden deure al fet que són rebrots. La robínia és un altre arbre introduït i en aquest cas és un invasor que s'escampa amb facilitat per la riera i marges.
Si no fos per la intervenció humana, en el riu hi haurien de dominar espècies autòctones com el vern, el freixe i diversos salzes... Són molts els aprofitaments tradicionals i culturals que es poden treure d'aquestes espècies, però la més curiosa és la història dels salzes i la famosa aspirina. I és que les escorces de moltes espècies de salze eren medicina en l'antiguitat, per l'àcid salicílic, fins que a finals del s. XIX la companyia farmacèutica Bayer va començar a fabricar aspirina, una substància modificada del principi actiu que ens dóna l'arbre.