Introducció
Aquest alzinar de suros, el trobem a cotes lleugerament superiors a l’alzinar d’alzines. Ocupa els terrenys més secs i solells, de tipus àcid, entre Palautordera i Riells. L’alzina surera és l’arbre dominant, es combina amb alzines a les raconades més humides i tant pins pinyers com pinastres esquitxant pertot arreu.
És un bosc sempre verd, de capçades poc denses. Els arbres són petits, probablement per les dures condicions del sòl, prim i amb poca retenció d’aigua. El foc també ha fet retrocedir aquest bosc.
El sotabosc, normalment aclarit per la gestió forestal, ara està densament envaït per arboços, brucs arboris i falsos aladerns de fulla estreta. L’estepa borrera, arbust que no supera el metre d’altura, ocupa el costat del camí i floreix abundantment en blanc.