Introducció
Tot i que estem en el domini de l’alzinar d’alzina surera, d’aquí estant, si mirem cap al Montseny, veurem al davant nostre mateix, a l’altre costat del torrent que tenim a sota, un bosc format per arbres diferents.
És una pineda. Els pins més abundants són els pinastres (Pinus pinaster). Són pins de creixement ràpid que cap als vint anys es tallen per obtenir postes o bigues primes. A altres llocs d’Espanya se sagnen per obtenir-ne reïna. Sovint s’ha plantat per recuperar terrenys cremats. Pel costat del camí en tenim també algun exemplar.
Si dirigim la vista cap a la dreta, veurem uns altres pins que destaquen per sobre la vegetació amb forma de paraigua, són els pins pinyoners (Pinus pinea). Plantat també per fixar el terreny en casos d’erosió, per obtenir fusta per construcció i, sobretot, per aprofitar-ne els pinyons.
Pel voltant nostre, al costat del camí, hi ha pins joves que són pins blancs (Pinus halepensis). Es diferencia del pinastre per tenir les fulles més primes i petites. Aquests últims són molt abundants al sector occidental del massís, la vall del Congost. De creixement molt ràpid, també es plantava a terrenys cremats, per recuperar erms de manera ràpida. La fusta es feia servir per cremar, per biomassa o per caixes d’embalar, ja que no és de bona qualitat per a la fusteria.