Introducció
Som al pas d'un altre torrent important que baixa dels Mollons, del turó de Dalt la Maça. Aquests ambients frescals de torrent, són clau per al creixement dels roures, fins al punt que els arbres poden arribar a fer-se força grans, com en aquest cas.
Arbres així servien de fites de referència, punts de trobada, per a les persones de camp, en aquest cas indica el camí de pujar a Can Mabres. És per això que sempre s'han mirat de preservar.
Es tracta d'un roure martinenc barrejat amb roure cerrioide. Roure de muntanya mitjana amb fulles amb pilositat a la part de sota (típic del roure martinenc, Quercus pubescens). El roure cerrioide és més de muntanya baixa i més seca.
En qualsevol cas, els roures s'hibriden molt entre ells. Han estat arbres dominants a la muntanya mitjana i als obacs d'aquí on som. Tot i que aquí, les alzines tenien més protagonisme.
Ho han estat perquè la desforestació per aconseguir terres de conreu (aquí vinyes) va eliminar la totalitat d'aquests boscos. Posteriorment, quan les vinyes es van abandonar per causa de la fil·loxera (finals del XIX) les terres es van replantar amb pinedes de creixement més ràpid per vendre la fusta.