Introducció
Caminem ara per una petita carena, encinglerada a la part final, i que acabarà a la Roca Cagadora.
El sòl prim, sec, amb forta insolació i de natura calcària, afavoreix la formació d'una brolla calcícola amb romaní i foixarda (foto), però hi ha també una formació dominant amb arbusts més alts: la garriga.
L'arbust principal de la garriga és el garric (Quercus coccifera). Són com petites alzinetes amb fulles persistents i dures que punxen molt. Normalment, no supera els 2 m d'alçada. Els fruits també són petits aglans i la fusta és molt bon combustible.
Esquitxant els garrics, pels costats de la seva espessor impenetrable, trobem savines, càdecs i fins i tot boixos.
De tota la ruta, només hem vist boixos aquí. És un arbust de fulla persistent, petita, el·líptica i dura. Si us fixeu, resulta que hi ha una plaga (la papallona del boix) que posa els ous a les fulles i les larves defolien la planta. Així que si veieu algun arbust sec o sense fulles, probablement sigui un boix.
En aquestes formacions hi ha un grup d'ocells característic. Són els tallarols. Els més freqüents són el tallarol capnegre (comú), la tallareta cuallarga (difícil) i el tallarol de garriga (a l'estiu).