Introducció
Bona part de la comarca d'Osona és ocupada per l'alzinar muntanyenc.
A tots els indrets que envolten la Plana de Vic per sobre la línia d'influència de la inversió tèrmica (aproximadament la línia dels 600 m), que siguin assolellats hi ha alzinar. És a dir, per sobre els 600 m fa més calor que no pas per sota i això afavoreix les alzines. Com aquí també són llocs amb pendent, de difícil accés, que no han estat transformats per l'home per aconseguir pastures.
Sovint en indrets amb poc sòl i roca nua, les alzines conviuen amb algun roure, boixos, càdecs i sobretot garrics o coscolls.
Tot i no ser específiques d'alzinar, en aquest punt trobem dues boniques falgueres, ben diferents: la falguera de cingle (fulla més típica de falguera) i la falzia roja (foto). Ambdues tenen en comú que viuen a escletxes i roques calcàries, a mitja ombra i certa humitat.