Introducció
Coneguda inicialment com a font de les Eres (1756), va passar a anomenar-se font Vella a partir de la construcció de la font del Prat (1882).
Destaquem la làpida que podem veure al front, que ens parla del seu promotor, el doctor Ferran Macià, degà de la catedral de Vic, una de les Cinc Dignitats Reials, i consenyor de l’Estany.
“La interpretació de la làpida és la següent: la paraula "Fernando" (Ferran, en la forma castellana, que és com es devia fer dir) ha estat abreviada: només s'hi llegeixen les lletres"FERdo". El dibuix d'una mà es refereix a la lletra M o a la síl•laba MA (de la mateixa manera que a l'escut municipal de Manlleu hi ha dibuixat una mà). Afegint a aquesta M les quatre lletres que envolten el relleu de la mà (llegides de baix a dalt, les de l'esquerra, i de dalt a baix, les de la dreta), es conforma el cognom MACIÀ. La paraula "degà" no és que sigui incompleta: senzillament s'ha sobreposat l'E a la D (per raons d'espai i de composició). Des del punt de vista de l'espectador, a l'esquerra, a la part de dalt, podem veure dibuixat un bonet (el tipus de barret que portaven els canonges) i, a sota, un sagrat cor de Jesús. A la part dreta, el dibuix d'una torre heràldica. Una figura semblant és la que llueix l'actual escut municipal de l'Estany.”
Font: www.viulestany.cat