Introducció
Un dels principals valors del Lluçanès és la seva extensa matriu agroforestal, un mosaic territorial molt antropitzat però amb uns valors naturals de primer ordre, ja que la combinació d’espais tancats com els boscos, que ofereixen refugi i lloc de cria a molta fauna, amb espais oberts, com els conreus i els prats, juga interessants dinàmiques ecològiques.
Una de les parts més interessants d’aquest mosaic agroforestal, són, més enllà dels boscos amb certa continuïtat, les petites franges de vegetació diversa que podem veure entre camp i camp al llarg i ample del territori, refugi immediat als espais oberts i lloc d’aliment per a moltes espècies, sobretot d’avifauna, com el pinsà (Fringilla coeleb), la mallerenga blava (Parus caeruleus), el verdum (Carduelis chloris) i la cadernera (Carduelis carduelis), però també és refugi per a rèptils, com la sargantana i el llangardaix comú.
Aquest paisatge agroforestal és ideal per a alguns rapinyaires diürns, com el xoriguer (Falco tinnunculus), el falcó peregrí (Falco peregrinus) i l’aligot (Buteo buteo), mentre que entre els nocturns cal esmentar l’òliba (Tyto alba) i el duc (Bubo bubo).
Més endavant parlarem del xoriguer.
Ens retrobem amb les marques de GR que ens acompanyaran una estoneta, fins més enllà del mas del Castell.