Introducció
A la banda esquerra del camí, en una esplanadeta rocosa, hi podem entreveure els vestigis d’unes tines de glans, aquestes cavitats circulars excavades a la roca que servien per a l’emmagatzematge dels glans de les alzines i els roures per tal d’allargar la seva comestibilitat per als porcs i altre bestiar de la casa en cas necessari. Actualment estan mig tapades per la terra i els esbarzers i resten mig cobertes de l’aigua de la pluja en èpoques plujoses, oferint, tot i la seva relativa petitesa, un reducte de vida i de petit abeurador per a la fauna de la zona.
L’ús de les tines de glans era una manera rudimentària però eficaç de conservar les glans. Un cop recol·lectades sota les alzines i els roures al llarg d’avançada la tardor, quan estan ben madures, es dipositaven a les tines, on, cobertes d’aigua, es mantenien fresques tot el que restava d’any fins a la propera recol·lecció.