Introducció
Durant els segles XVIII i XIX la majoria de l’espai que ens envolta eren camps de vinya. Aquests camps de conreu ocupaven tots els espais de la muntanya, inclosos els més costeruts, mitjançant la construcció de bancals amb murs de pedra seca.
El fet que els conreus estaven cada cop més allunyats dels habitatges, va propiciar la construcció de barraques de pedra seca, com la que tenim al davant, situades a les mateixes vinyes.
Les pedres per a la construcció d’aquestes barraques s’obtenien quan es despedregava la terra per al seu cultiu.
Aquestes barraques feien la funció de refugi en cas de tempesta o de magatzem per a guardar les eines, però rarament es feien servir per pernoctar.