Introducció
Un cop el forn es carregava de pedres, s'havia de fer la cuita. Per això calia tenir preparada una gran quantitat de combustible.
Segons el forn, es carregaven aproximadament de 100 tones de pedra. Les gavelles de combustible eren feixos de brancam de pi i arbusts amb elevat poder calorífic: argelagues, càdecs, llentiscles, romanins...(se'n necessitaven unes 2000 per fer una cocció). Aquest era el motiu pel qual els boscos estaven sempre nets i no hi havia tant risc d'incendi com hi ha ara.
S'alimentava per la boca, un forat petit que es deixava havent tapiat la porta. El foc no podia aturar-se i trigava de 8 a 12 dies arribant als 800-1000ºC. En els forns molt usats o on les temperatures eren molt altes, es veu a les parets el vidriat de la roca fosa.
Es deixava refredar un parell de dies i s'enderrocava la porta que s'havia tapat. Es netejava tot l'interior de cendres i amb una barrina es practicaven forats a la volta perquè anés caient de mica en mica (la volta arrencava damunt la banqueta que podeu veure). S'extreien unes 60 tones de terrossos blancs o calç viva, que en barrejar amb aigua tenia diferents usos: encalar parets, desinfectar pous, cisternes i corrals; barrejat amb sorra es feia morter de calç per ajuntar pedres o revocar façanes. La feina es feia a torns per parelles de calciners.