Introducció
No podem parlar d'una roureda pròpiament però sí de roures esquitxant l'alzinar. Si mireu avall, direcció al Mont-Rodon (dreta) segur que en veieu altres com el d'aquí al costat.
Allà on l'ambient és més fresc i humit els roures viuen millor. Per això no n'hi ha gaires i els que veiem es troben en orientacions obagues. Ara som a la capçalera del torrent que estem voltant, sota el collet de Mont-Rodon, és doncs el lloc més favorable.
És un roure híbrid entre el roure martinenc de la muntanya mitjana i el roure valencià de la muntanya baixa: parlem del roure cerrioide. Els roures s'hibriden molt, com passa amb els pollancres i sovint resulta difícil parlar d'un o altre amb exactitud.
El seu ús ha estat per fer llenya, carbó i amb l'escorça s'adoben pells. En fusteria, a causa del seu port recaragolat i poc uniforme, el seu ús no és rellevant.