Introducció
Allà on més humitat hi ha, apareix la fageda. Fixeu-vos que no és tan diversa com la roureda i que el sotabosc és molt més net. LA mida dels faigs i la disposició en pisos de les seves fulles, deixa passar molt poca llum i dificulta l'establiment d'altres espècies de caducifolis. Aquests els podem veure esquitxant l'interior, o a les clapes o límits de la mateixa fageda. És un bosc de caràcter centroeuropeu.
Són fagedes calcícoles adaptades a ambients no extrems (mesòfils).
El sotabosc més net però similar al de la roureda, és a dir, ple de boix acompanyat d'altres plantes com el lloreret, el marxívol (tòxic i pudent), el buixol de boniques flors blanques a principis de primavera. També a la primavera floreix de l'herba fetgera, que coneixereu per les fulles tacades de blanc, i les violes.
La fusta morta i la presència d'arbres vells, és molt important en augmentar la biodiversitat de l'ecosistema. A la tardor, a part de perdre les fulles, fa fruits del tipus castanya: la faja, d'elevat valor nutricional pels animals del bosc.
La fauna també és de caràcter centreeuropeu, així torbarem becades tot l'any, l'aligot vesper a l'estiu, el picot garser, el gaig, la mallerenga d'aigua, el bonic pinsà borroner o el pica-soques blau, entre d'altres. Si els voleu veure, haureu de fer molt poc soroll, quedar-vos quiets i parar molta atenció. Eviteu les hores centrals del dia i les aglomeracions de gent. Millor a la primavera.