Introducció
Som davant un camp d’oliveres grans i velles. Un cultiu que ancestralment ha acompanyat els cereals, els ametllers i la vinya. El conreu de l'Olivera s'atribueix a l'arribada dels grecs que al segle VI aC. van fundar les colònies d'Empúries i Roses. Més tard els romans van mantenir els conreus i els monjos benedictins els van consolidar. A la Conca d’Òdena, les principals varietats que es conreen són l’Arbequina i la vera del Montserratí.
La tecnificació de l’olivicultura fa que cada vegada quedin menys camps amb aquests marcs de plantació tan amples, oliveres d’aquestes edats i dimensions que hauran de ser collides de forma tradicional, amb raspa i borrassa. La tendència actual en regadiu és plantar arbres en marcs de plantació més reduïts, arbres que es cullen amb màquina i que en acabar el seu període de màxima producció, seran substituïts per exemplars nous.