Introducció
En arribar a aquest punt podem observar una heura (Hedera hèlix) que cal destacar per la seva grandària i bellesa d'amunt aquesta roca. El Grup de Recerca Olesa Rural s'encarrega de podar-la i mantenir-la tan vigorosa.
Es fa a llocs ombrívols i frescals d'alzinars i rouredes. Com totes les heures, la trobem entapissant el terra, o bé enfilant-se per troncs i pedres amb l'ajuda de falses arrels que surten dels brots joves. És de fulla persistent i pot viure fins a 500 anys. Els fruits són unes baies carnoses negres que serveixen d'aliment a molts ocells del bosc. Té moltes aplicacions medicinals però cal dir que si ens la mengem nosaltres, és una planta tòxica.
Els bosc del voltant és una pineda secundària (no original) de pi blanc que ocupa el lloc de l'alzinar mediterrani que hi devia haver segles enrere. A les parts més frescals encara alzines i roures es deixen veure. El sotabosc de transició cap a alzinar ara és ple de llentiscles, càrritxs i coscons entre d'altres.
Pel camí segur que també heu vist algun peu de margalló. Aquesta petita palmera té en aquest sector de l'Ordal el seu límit de distribució septentrional. Està protegida. Antigament s'utilitzava per fer cistells, barrets i d'altres complements, també fou molt popular per a la preparació d'un plat típic nadalenc.