Introducció
Aquest coll de la serra on us trobeu era partió de les terres de can Muntaner amb les de can Pau Olivella, i era un pas de bestiar on es comptava la ramada. Se'n té referències de l'any 1681. D'aquí estant ja podeu veure el Castell Vell i en direcció oposada el nucli d'Olivella.
El paisatge vegetal allà on el sòl massa pedregós i prim no ha deixat fer la pineda, és una brolla alta de romaní, arçot i càrritx. Apareix també la garriga, formació vegetal dominada pel garric o coscó i acompanyada aquí per llentiscles i càdecs.
Per tot, la palmera amb representació més septentrional d'Europa: el margalló. Aquí al Garraf té el seu límit nord de distribució de manera natural. Veureu que hi ha fulles per terra i alguns troncs estan masegats, són els senglars.