Introducció
Tota l'aspror i eixutesa d'aquest terreny, la voluntat de l'home ha estat conrear aprofitant tants vessants i petites planes com fos possible. N'hi ha de vessants pedregosos impossibles, com el solell de sota el Castell, però a molts d'altres el paisatge afeixat posa de manifest aquesta voluntat de ferro. Feixes on plantar gra, vinya o oliveres, més estretes en funció del pendent del terreny. Marges de pedra seca, com aquest, que ho feien possible i alhora sense voler-ho generen un paisatge característic.
Un cop abandonat el conreu per la poca productivitat i el baix rendiment, les feixes es cobreixen d'arbusts com la pampa o càrritx (cintes que tallen) i pins després. Si ens fixem, entre els arbres anirem trobant els marges de pedra. Altres arbusts com els llentiscles i els càdecs s'afegeixen a aquest nou ambient.