Introducció
En aquest indret observem la diferència entre la vegetació d’un vessant i l’altre de la petita vall. A la dreta, segons el sentit de la marxa, una pineda mixta amb alzines joves; a l’esquerra, un matollar evolucionat cap a un alzinar jove amb algun que altre pi entremig. Així doncs, després d’algun fet pertorbador, segurament un incendi, s’inverteix la tendència -també pot ser degut per abandonament dels conreus, sòls poc profunds, relleixos rocosos, etc.
El matollar és la primera comunitat vegetal que apareix per evolucionar amb més o menys rapidesa, segons les condicions bioclimàtiques, cap a un tipus o altre de bosc. En aquest cas, a mesura que el matollar ha anat creixent esdevenint una màquia, s’han anat donant les condicions perquè en un futur aquest vessant esdevingui un bon alzinar, sempre que la zona no torni a ser pertorbada per un altre incendi.
En definitiva, el tipus de bosc originari d’aquesta zona de la mediterrània, encara que sempre serà possible que en alguna clariana on hi sobrevisqui un bon pi.