Introducció
El fet de quedar encaixat pel cingle el fa exòtic i pintoresc.
El saltant de la riera en baixar cap a la Plana, genera aquest gorg profund on, segons la dita popular, s'apleguen les bruixes que desfermen les pitjors tempestes que assolen la plana de Vic. La gent també explica que el Gorg Negre no té fons i que, per tant, deu arribar fins al mateix infern.
Aquestes llegendes sobre el Gorg Negre van ser recollides dins del recull de llegendes i rondalles "El Lluçanès màgic", Tot i això, ja havien estat recollides per Isabel Iborra i Plans dins la secció "Històries de la vora del foc" a la revista Espurna.
Com podeu imaginar, la Plaça de les Bruixes que dèiem abans, també participa en aquestes llegendes.
A més del Gorg i els cingles calcaris, crida l'atenció el contrast de la vegetació entre la part solella (garrics i pins) i la part obaga on som nosaltres (roures i aurons).