Introducció
Per sota aquest gran freixe de fulla gran creuem la llera i pugem pel costerut corriol amunt.
El gradient de vegetació habitual és que prop la llera del riu hi ha els verns, els àlbers i els salzes; després més allunyat els oms i els avellaners; per sobre, guanyant alçada els freixes i per sobre d'aquests la roureda. Quan el riu és poc important, com aquí, aquestes franges se superposen i s'ajunten allà on hi ha més humitat. De fet, aquí, la roureda baixa fins a la riera.
El molí de Guiterons, en runes al costat mateix del salt, tenia la captació d'aigua, la bassa on s'emmagatzemava i el sortint a la llera, tot junt, aprofitant el desnivell del salt.
PER ANAR FINS AL SALT, cal que remunteu la llera uns metres i si no, hi podeu anar un cop a dalt el pla, a la dreta.
Cal esmentar la notable població de cranc de riu (Austropotamobius pallipes lusitanicus) (foto), que viu a les aigües de la riera, a tot el tram protegit. Aquest cranc és vulnerable i sensible, tant pel que fa a la qualitat de l'aigua, com a depredadors naturals que es puguin trobar en el medi on viu, com el visó comú o l'invasor visó americà, així com a la competència generada per la introducció del cranc de riu americà (sense taques blanques a les potes).
Són omnívors (mengen de tot), tant s'alimenten d'animals com de vegetals. La seva alimentació es basa principalment en petites larves, en ous de peixos, pinso dels pescadors (format per vegetals), restes de peixos morts, cries d'altres crancs i també alguns peixos com els barbs.
