Introducció
Aprofitem que el tram de pujada més dura de tota la ruta ja ha acabat per explicar que el tipus de bosc que ens ha acompanyat i ens acompanyarà durant pràcticament tota la caminada és el mixt de roure martinenc (Quercus pubescens), o amb espècies híbrides amb aquest, i pi roig (Pinus Sylvestris) sobre sòl calcari, amb sotabosc abundant, per tant, de boix, encara que també podem veure-hi corner i boix moll, entre altres espècies menys abundants. És un bosc propici a certes altures de la muntanya mitjana com a les que ens trobem ara mateix (a prop dels 1000 m d’altitud) amb un clima medioeuropeu submediterrani. No obstant, si s’abandona l’explotació forestal i les esclarissades regulars del bosc, que afavoreixen la presència del pi roig, el roure s’anirà imposant lentament, abundant cada vegada amb més preponderància. A la tardor sol ser un bosc que presenta uns bells contrastos entre els grocs, marrons i ocres de les capçades del roure i el verd dels pins.