Introducció
Els pollancres, juntament amb els àlbers, són els arbres més típics de les vores de les rieres i dels rius. Centrant-nos en els pollancres, aquests arbres, plantats especialment per obtenir-ne fusta, creixen de manera molt ràpida.
On ens trobem nosaltres, però, els pollancres han estat substituïts per plàtans, que tenen troncs amb heures i sòcols d'avellaners. Ara bé, quan es va fer aquest procés de substitució d'uns arbres per uns altres, es va deixar un exemplar de pollancre aïllat: el pollancre d'Olzinelles. Aquest és un dels arbres més singulars de Sant Celoni que, malgrat que té una altura de 27 m, podria arribar a mesurar fins i tot 40 m. La fusta d'aquest pollancre és bona i s'utilitzava per fer mistos, mobles en general, pasta de paper i conglomerats.
El camí segueix pel costat exterior del camp, arran del bosc. El camp és ple de falgueres comunes o aquilines. Al costat del camí, els avellaners s'alternen amb una ginesta de tija quadrada anomenada gódua.