FITA 5

Tractament

DIETA

• Restringir sucres d’addicció: sucre, mel, melmelades, sucs de fruites (naturals o envasats), begudes refrescants ensucrades, caramels;

• Calcular i distribuir de forma adequada al llarg del dia aliments rics en hidrats de carboni: farinacis, patates, llegums, fruites…

• Prioritzar els aliments rics en fibres: verdures, hortalisses, llegums, farinacis integrals;

• Restringir el consum d’aliments rics en greixos saturats: carns grasses, embotits, formatges molt grassos, mantegues i nates, lactis sencers…
• Respectar el nombre d’àpats proposat (de 4 a 6 al dia), així com els horaris;

• L’alimentació ha de ser com més semblant millor a l’alimentació equilibrada que es recomana a la resta de la població. En aquest sentit és important utilitzar equivalències entre els aliments glucídics i seguir un procés d’aprenentatge orientat pels professionals sanitaris del centre de salut i per les associacions de diabètics;

• Cal, a més, implicar tota la família en la recerca d’una conducta alimentària més saludable.

MEDICACIÓ

Els medicaments orals ajuden a regular el nivell de glucosa a la sang. Són adequats en la diabetis del tipus 2, no insulinodependent, quan amb la dieta i l’exercici físic no n’hi ha prou per regular el sucre a la sang.  Solen tenir diversos efectes:

• Metformina: millora la sensibilitat dels teixits a la insulina.

• Sulfanilurees: tenen una activitat hipoglucemiant perquè estimulen la secreció d’insulina del pàncrees.

• Acarbosa: alenteix el pas de les fècules i els sucres de l’aparell digestiu a la sang. Per tant, no presenta el risc de provocar hipoglucèmia.

EXERCICI FÍSIC

• El millor exercici per a les persones amb diabetis és aquell que es practica regularment (cada dia i a la mateixa hora, si és possible), i cal evitar-ne els excessos. Un exercici mal programat pot inestablilitzar la diabetis;

• L’exercici ha de tenir en compte la condició física de cada persona, l’edat i el tipus de medicació. Les persones que es tracten amb insulina cal que programin amb antelació l’exercici físic. En aquests casos, els professionals sanitaris poden realitzar un pla d’exercicis i fixar un horari determinat.