Introducció
Es tracta de dues cases bessones estretes i allargades, de planta baixa i pis, que es van construir l'any 1907 i que es troben al carrer Sant Medir. Actualment són de propietat privada. Al centre de la porta hi ha un escut amb les inicials del promotor E.P. Enric Pi fou constructor barceloní i va ser soci de l'arquitecte Juli Batllevel de Sabadell, amb qui va col·laborar i va fer algunes cases importants i destacades a la pròpia ciutat de Barcelona. Aquestes dues cases responen a un nou model d'habitatge de tipus urbà, molt influït pel modernisme, en aquest cas de caire popular.
Aquest nou model va transformar l'interior de l'habitatge. A diferència de la casa popular del segle XIX que tenia el menjador-cuina a l'entrada, aquí la distribució interior té un rebedor amb una sala lateral amb finestra al carrer. Rere, l'escala que puja al primer pis, i donant al pati interior, la cuina i el menjador. La latrina acostumava a ser fora el pati i no hi havia ni banyera ni dutxa. Aquesta comuna donava a un pou mort. Pel que fa als dormitoris del primer pis hi havia una altra comuna.
Com a elements constructius destacats i clarament modernistes, trobem la façana amb trets de modernisme expressionista. En aquest sentit hi ha una balustrada que corona la façana amb uns brancals, llindes, al centre dels quals es troben les inicials EP del promotor. També veiem uns arrambadors, tots fets de motlles de morter amb decoració floral de camèlies i tiges (una tècnica que substitueix l’escultura de pedra present a Barcelona). Un altre element modernista són les baranes del balcó. Aquestes són ventrudes i les finestres són cobertes amb ferro forjat amb dissenys florals.
Aquestes dues cases no disposen d'arbres significatius, almenys pel que fa a la banda d'on tenen la façana. Desconeixem si dins els patis dels edificis tenen algun exemplar interessant d'arbre.
