Casa Armet. Sant Cugat.
Casa Mònaco. Sant Cugat.
Generalife. Sant Cugat.
Casa Mòjica. Sant Cugat.
Tornar

Modernisme entre arbres singulars

Ruta
11/03/2020
Fitxa

Introducció

Un passeig pel modernisme Santcugatenc

Aquesta interessant proposta ens convida, tot passejant pel nucli urbà de Sant Cugat, a conèixer una mica més de prop les singularitats del moviment arquitectònic modernista a la ciutat.

Coneixerem seguint aquesta ruta detalls i anècdotes dels edificis modernistes més destacats de Sant Cugat.

Et recomanem l'App de Natura Local per fer aquesta ruta guiada i interpretada. Descarrega-te-la gratis aquí:

Apple store Google Play
  • Tipología
    Circular antihorari
  • Dificultat
    Fàcil
  • Durada
    50 minuts
  • Pendent
    36.00 meters
  • Distància
    2.90 km
  • Tema
    Medi i arquitectura
  • Activitat
    A peu
  • Valoració

Descripció

Un passeig pel modernisme Santcugatenc

La vila de Sant Cugat del Vallès, que esdevindria ciutat el 1978, va tenir fins a mitjan segle XX una activitat fonamentada en l’agricultura, i especialment en la vinya, conreu desenvolupat de manera significativa després de la Guerra del Francès i, sobretot, en obrir-se, el 1877, la carretera de Gràcia, que va afavorir el comerç amb Barcelona i va treure Sant Cugat del seu aïllament.

El 1888, però, amb l’aparició de la fil·loxera, el creixement  econòmic va patir un fort sotrac. S’atribueix a aquest fet l’estancament de l’activitat constructora i l’absència d’una burgesia rural local d’economia prou sanejada per donar un impuls modernitzador a la vila, paral·lel al que s’havia engegat en altres poblacions. Aquest fet no va permetre la construcció de grans edificis ni l’aparició d’un nucli artístic autòcton. El modernisme que havia esclatat a Barcelona entre 1888 i 1900 arriba a Sant Cugat amb retard, trigant uns 10 anys en anar-se’n introduint.

No obstant això, Sant Cugat experimentà un creixement urbà fruit de la millora de les comunicacions amb Barcelona i de l’arribada d’estiuejants, esdevenint aquest el marc inicial de l’arquitectura modernista a la vila. La desvaloració de la terra i la proximitat amb la capital estimularen alguns barcelonins a fer inversions amb vista a la promoció d’un turisme de temporada que aixequés, tant a la zona més propera a la vila com als vessants de la serra de Collserola, torres d’estiueig. 

La carretera de Gràcia es convertirà en un camí bidireccional, és a dir, que comencen a arribar famílies benestants barcelonines a la vila per passar-hi les vacances. Primer van ocupar cases buides, degut a la emigració provocada per la fil·loxera, al carrer Sabadell, al carrer del Carme. Els pagesos de la vila havien abandonat les terres i havien anat a buscar feina a Barcelona, que en aquell moment necessitava mà d’obra per la construcció del port i de l’Eixample.

El 1879 l’Ajuntament va aprovar la urbanització del Pla del Vinyet (Eixample Sud), una trama ortogonal que no té continuïtat amb la del nucli antic i això fa que els nouvinguts no tinguin gaire relació amb el poble. L’Eixample es construeix sobre les vinyes abandonades, per acollir la incipient burgesia local i captar nous estiuejants. Era una urbanització més enllà de la riera que deixava un espai buit entre el nou barri i el poble.

En un principi, els estiuejants van trobar una vila en unes condicions molt precàries: carrers sense empedrar i estrets, enllumenat de gas acetilè insuficient, manca de clavegueram, manca de safarejos públics, serveis deficients, habitatges modestos, la poca higiènica ubicació del cementiri municipal i sense les comoditats habituals de la ciutat. Tot i això, la ciutat va anar modernitzant-se a poc a poc.

Els edificis construïts a la vila durant els inicis del modernisme, van ser promoguts per gent del poble, pagesos rics, que va abandonar el model tradicional rural i que van optar per estètiques consagrades, sense innovacions modernes.

La urbanització de l’Arrabassada s’iniciarà el 1896 i donarà lloc a la construcció d’habitatges de segona residència. A principis del segle XX arriba una segona onada d’estiuejants. Sant Cugat comença a considerar-se un lloc ideal: poble pagès presidit pel monestir, espai sense indústria i saludable, a prop del bosc. Encaixava perfectament amb els ideals higienistes. El municipi va donar suport a la onada constructiva de tipus residencial i no pas industrial.

El 1917 s’obra una nova etapa perquè arriba el ferrocarril a Sant Cugat. Es redueix llavors el temps de viatge i molts estiuejants passen d’estar temporalment a la vila per a viure-hi permanentment i treballar a Barcelona. Alhora s’urbanitzen antigues vinyes marginals, com la Floresta o Valldoreix.

Consells

TRAÇAT

  • Traçat urbà, amb trams exclusius per vianants i d'altres compartits amb vehicles i bicicletes.

AIGUA

  • A Sant Cugat hi ha fonts i establiments per poder-se avituallar després de la passejada.

PRECAUCIONS

  • En els trams compartits caldrà estar alerta amb els vehicles. Vigileu amb els infants.

ALTRES EQUIPAMENTS

  • Sant Cugat disposa de tots els tipus d’equipaments de primera necessitat.

Guarda't la ruta

Què hi ha?

Què veure a: Modernisme entre arbres singulars

Es mostren 1 - 11 de 11

Plaça Barcelona

Punt d'interès
Arquitectura
11/03/2020

La nostra visita comença a la plaça de Barcelona. Aquesta plaça constitueix el centre d’un eixample urbà iniciat a meitats del segle XIX al tram final dels carrers de Sant Antoni i Xerric, i format

Els Arbres de la Plaça Barcelona

Punt d'interès
Flora
28/04/2020

Els arbres trobem a la plaça són els plataners. Els mateixos veïns van demanar permís a l’Ajuntament per plantar plàtans l’any 1874. Amb la iniciativa municipal es va millorar la plaça l’any 1909 i es

Cal Quitèria

Punt d'interès
Arquitectura
11/03/2020

Cal Quitèria és una de les poques cases de pagès que queden dins del nucli urbà. Està situada al carrer de Vinyoles, 6, fent cantonada amb la rambla de Can Mora, avui encaixonada entre edificis. Va

Casa Jover

Punt d'interès
Arquitectura
13/05/2020

Aquesta casa particular és un petit palauet d’estiueig que copia models neoclàssics francesos amb mansardes (finestres sobre la teulada). Per tant, no és un edifici modernista sinó que estem davant d

Casa Armet

Punt d'interès
Arquitectura
11/03/2020

La primera aportació modernista vindria de la mà de l’arquitecte FERRAN ROMEU I RIBOT, que el 1897 va projectar una casa per un estiuejant barceloní que es deia Manuel Armet, a l’Eixample Sud. Es va

Casa Mòjica

Punt d'interès
Arquitectura
11/03/2020

Estem davant d’una casa noucentista construïda per Santiago de la Calzada el 1930. Es tracta d’un xalet d’estiueig no modernista construït a línia de carrer. Ara és un habitatge de propietat

Casa Mònaco

Punt d'interès
Arquitectura
11/03/2020

Aquesta torre modernista d'estiueig també pertany a les construïdes, en part, per l'arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas. L'edifici és un dels més complexos de Sant Cugat, tant pel que fa a les

El Generalife

Punt d'interès
Arquitectura
11/03/2020

Es tracta de la zona de les grans torres d’estiueig construïdes a l'avinguda de Gràcia i voltants, arran de l’obertura de la carretera de Gràcia (1877). La seva dinàmica s’atura durant 10 anys a causa

Celler

Punt d'interès
Arquitectura
11/03/2020

El Celler cooperatiu neix de la necessitat dels agricultors d’associar-se per a poder fer front al procés de producció del vi de manera conjunta. Calia trobar una nova arquitectura amb noves solucions

Cases Enric Pi

Punt d'interès
Arquitectura
11/03/2020

Es tracta de dues cases bessones estretes i allargades, de planta baixa i pis, que es van construir l'any 1907 i que es troben al carrer Sant Medir. Actualment són de propietat privada. Al centre de

Arpi - Casa Museu Cal Gerrer

Punt d'interès
Arquitectura
11/03/2020

La Terrisseria Arpí és popularment coneguda amb el nom de “Cal Gerrer”.  És un projecte de Francesc Arpí que s'acabà de construir a mitjans del s.XIX. El nét Pere Arpí Massana continuaria l'ofici de

Imatges
Valoració
/5
1 vot
80%
Valoracions amb comentaris Publicar valoració
Visites

Què veure a: Modernisme entre arbres singulars

Es mostren 1 - 10 de 10
  • Filtra per tipus
    Temàtica
Serveis

Què fer: Modernisme entre arbres singulars

Es mostren 1 - 10 de 13