Introducció
La nostra visita comença a la plaça de Barcelona. Aquesta plaça constitueix el centre d’un eixample urbà iniciat a meitats del segle XIX al tram final dels carrers de Sant Antoni i Xerric, i format també pels carrers de Girona i Vinyoles. Aquest eixample donava resposta a la demanda d’habitatge de les famílies pageses que es dedicaven al conreu de la vinya i l’elaboració del vi, en expansió en ple segle XIX.
Les cases del seu voltant són cases aixecades al llarg de la segona meitat del segle XIX, seguint la tipologia de casa de cos o doble cos típica de les llars pageses. Les façanes ornamentades, on destaquen les balustrades i coronaments, i les grans obertures, són reflex de la bonança econòmica portada per la vinya. Algunes d’aquestes cases es poden considerar històriques.
El nom de la plaça ha anat canviat amb el temps. Al 1861 portava el nom d’Isabel II, que era la monarca regnant. Amb la revolució de 1868 passa a denominar-se plaça de Madoz, en record al ministre progressista. L’any 1870 pren el nom de plaça d’Isabel sense cap referència a la reina. Aquest mateix any es basteix el cafè de Cal Ventura, un edifici històric ja que el 1932 esdevindrà Casa Consistorial fins a l’any 2007. L’any 1874 torna el nom de plaça Isabel II, i el mateix any s’autoritza els veïns a plantar-hi plàtans d’ombra portats de la Devesa de Girona. Cada veí en paga un i el cafè de Cal Ventura, dos. El 1896 adopta el nom actual de plaça de Barcelona.
A la plaça s’hi fan importants actes socials i culturals. A principis del segle XX, quan encara no hi havia cap camp de futbol a la població, els primers joves aficionats a aquest esport venien a practicar-lo en aquest indret i alguns d’ells van acabar participant en la creació del club de futbol de Sant Cugat. La plaça de Barcelona sempre ha estat i és la plaça de la vida del poble. Ha acollit la seu d’entitats tan importants com el Club Muntanyenc i l’Ajuntament. Els seus veïns han estat impulsors de les activitats festives a Sant Cugat, amb un notable impuls a partir dels anys 60 del segle XX, des de l’àmbit privat i públic. Tota la vida associativa dels anys 70 i 80 anava molt lligada al Club Muntanyenc, Comissions de Festes, activitats nadalenques, carnaval... i la Marxa infantil. Aquest punt aglutinava una gran part de la vida del poble.
Des de l’àmbit de l’Ajuntament es donava l’espai idoni per celebrar totes les activitats festives tradicionals i institucionals, encara que, naturalment, lligat a la vida rural del Celler Cooperatiu, la vida religiosa de la plaça Octavià (amb el monestir) i la plaça de Lluis Millet (amb el ferrocarril i l’eix de comunicacions). Les tres places van formar, durant dècades, els tres eixos principals de la població.