Celler

El Celler cooperatiu neix de la necessitat dels agricultors d’associar-se per a poder fer front al procés de producció del vi de manera conjunta. Calia trobar una nova arquitectura amb noves solucions per al procés de vinificació a gran escala. En aquest punt va ser clau la figura de Cèsar Martinell. Va ser deixeble de Gaudí  i va construir les anomenades “catedrals del vi”. L’edifici que veiem ara és el que queda de l’antic celler, desaparegut en bona part.

El 1918 i fins el 1924 Martinell va iniciar la seva activitat més destacada: l’arquitectura agrícola. Va construir quasi mig centenar d’aquest tipus d’edificis que, principalment, van ser cellers, molins d’oli, trulls i una farinera. Es va convertir en especialista de la construcció de grans edificis per a la indústria agrícola. En el cas dels cellers, en l’enologia industrial, va haver de cercar referents a l’estranger consultant els propis agricultors i observant el procés de ben a prop.

El “Sindicato Agrícola y Caja Rural de Sant Medir” a Sant Cugat va ser constituït el 1921. Aplegava un grup de propietaris, bàsicament petits i mitjans, i arrendataris que es dedicaven al conreu de la vinya i a l’elaboració del vi. L’objectiu explícit en els estatuts era facilitar les feines d’elaboració i comercialització del vi, i l’obtenció de productes pel conreu més barats. El que perseguien era:

• Abaratiment dels adobs
• Accés a la maquinària agrícola
• Establir un celler cooperatiu
• Disminuir els abusos del sistema capitalista

Van ser 51 socis fundadors, però els inicis no van ser gens fàcils ja que va haver-hi intents per part d’alguns terratinents  de controlar el sindicat i allunyar-lo del principi “d’un home, un vot” a favor dels interessos dels més adinerats. Això va provocar la retirada de capital de certs socis, quedant la cooperativa en una difícil situació financera. El projecte que es va encarregar a Martinell (1921) no es va poder executar sencer.

Tot i fent un cop d’ull a l’edifici, podem fer un repàs dels elements més característics del modernisme a grans trets, i veurem que no es poden identificar gaires en aquesta construcció. Tot i així, n’hi ha alguns:

• Arcs catenaris (l’arc que s’aguanta a si mateix)
• Voltes en les estructures
• Totxo vist
• Sòcols de paredat de pedra en la composició de les façanes.

De fet, normalment es cita a l’arquitecte Martinell com a home noucentista. Però la connexió de Martinell amb Gaudí i l’ús d’algunes de les seves solucions constructives , així com alguns dels seus principis, són els que ens remeten al moviment. El llenguatge arquitectònic del celler correspon a la fase de transició entre el modernisme de filiació gaudiniana i el noucentisme. En l’obra de Martinell és palesa la influència de Gaudí, del qual va ser deixeble, amic, biògraf, divulgador i estudiós de la seva obra.

Els seus principis en arquitectura agrícola els va aplicar en aquest celler i eren:

• Funcionalitat
• Economia
• Estètica

Martinell aconsegueix un equilibri entre la simplificació constructiva, expressió arquitectònica, funcionalitat i monumentalitat. Els aspectes ornamentals són conseqüència de l’ús racional de les estructures (elles mateixes ja decoren). Mai s’emmascaren les estructures amb afegits o revestiments superflus.

El disseny d’elements funcionals estava sotmès al principi d’economia. A causa de la I Guerra Mundial el cost de matèries com la fusta va pujar molt. Per això, Martinell va buscar noves solucions:

• Tines i tremuges soterrades per no necessitar material d’aïllament
• Utilització de la volta catalana. La volta catalana no necessitava mà d’obra especialitzada. Era un construcció tradicional i era una estructura que costava poc material (no necessita una cintra per a ser construïda, per exemple) i és poc pesada.
• Utilització dels arcs catenaris
• Maó com a material local (més econòmic per tant)

El celler va estar operatiu fins el 1988 quan es va elaborar l’últim vi. Al 1994 va ser enderrocat deixant aquesta part que ara veiem.