Casa Armet
Tornar

Casa Armet

Punt d'interès
Arquitectura
Fitxa

Introducció

La primera aportació modernista vindria de la mà de l’arquitecte FERRAN ROMEU I RIBOT, que el 1897 va projectar una casa per un estiuejant barceloní que es deia Manuel Armet, a l’Eixample Sud. Es va construir al 1898. La casa és de propietat particular i ocupa una parcel·la que confronta amb tres carrers: la carretera, avui avinguda de Gràcia, el carrer Bergara i el carrer de Barcelona.

És una casa de planta baixa amb 2 pisos i està construïda a línia de carrer i adossada al veí (casa Jover) per la banda nord i amb un jardí al sud que dona a l’avinguda de Gràcia. A la cantonada, entre Bergara i Barcelona s’alça el molí de vent i el dipòsit de l’aigua del mateix arquitecte (es van construir al 1899). A finals del segle XIX no hi havia subministrament domiciliari d’aigua i cada habitatge havia de procurar-se el seu. Per això, la casa disposa d’un pou amb sistema d’extracció de molí.

Aquesta construcció demostra la influència dels edificis barcelonins modernistes com la Casa Martí, que Puig i Cadafalch acabava de construir dos anys enrere. Ferran Romeu, conjuga per primera vegada l’ús del maó, la pedra, la ceràmica i les estructures de fusta. Destaca la complexa concepció de les façanes, el joc de volums, la diversitat formal  de les obertures i el cromatisme assolit per la combinació de l’obra vista amb la ceràmica vidriada. Amb totes aquestes característiques i l’ús d’elements goticistes com les llindes de les finestres, es demostra la influència historicista (dintre del modernisme) de Puig i Cadafalch.

Així tenim que el volum i la composició són totalment asimètrics, de molta claredat i tot queda ressaltat per la presència de detalls i solucions constructives molt elaborades i imaginatives.

Com a exemple:

  • els arquitraus de la segona planta
  • el fris de majòliques que segueix el volum de els façanes
  • la combinació de majòliques (ceràmica amb un acabat vidriós especial. La terracota és la base, i se li aplica un esmalt metàl·lic) i arrebossat a les baranes
  • la tanca formada per arcs invertits. 
  • a la façana que dona a l’Avinguda de Gràcia destaca la balconera del primer pis i una sobrellinda (dintel*) gòtica.
  • a l’interior s’hi troba tot el joc d’alicatats, fusteries i forja que forma l’ornamentació de les cases modernistes.

Del conjunt destaquen tres cossos singulars:

  • la torre-mirador a la façana principal, amb xapitell (remat de la part superior de la torreta) cònic recobert de ceràmica de trencadís
  • la torre cilíndrica  que conté el moli de vent
  • el dipòsit d’aigua, elevat sobre pilars de totxo vist.

Front al carrer Barcelona  també es troben les quadres i les antigues caves, de construcció més senzilla.

Aquesta casa és l’exemple més rellevant del modernisme a Sant Cugat, juntament amb la casa Lluch.

Imatges