Introducció
El castell ocupa un lloc estratègic, amb un accés dificil, cosa que explica el topònim de Montclús: Mont-Clos (mont tancat). La tradició popular l'ha designat com a castell dels Moros, en referència a una contrucció molt antiga de la qual es desconeixia l'origen.
Els orígens d'aquest castell podrien situar-se al segle XI, si bé és cert que la primera referència documental correspon al segle XIII. El castell va ser constuït per Guillem de Sesagudes i Montseny, tot i que adoptà el nom de Montclús quan va establir-se en aquest indret. Al segle XV, el castell es trobava en procés de transformació per esdevenir un palau, tal com mostren els seus grans finestrals (a l'oest). No obstant això, sembla que el terratrèmol de 1448 ho va impedir. Els resultats de la recerca arqueològica permeten afirmar que va continuar essent ocupat fins pràcticament a la segona meitat del segle XVII.
Seguint el seu traçat, vers l'est s'accedeix a l'antiga església de Santa Margarida, d'una sola nau i amb absis. Un cop abandonat el castell, aquesta església va continuar essent objecte de veneració anual fins a l'any 1735, quan s'inagurà l'actual església, situada al barri de Santa Margarida.