Introducció
Just en aquest indret hi havia hagut una de les fonts més conegudes i concorregudes de les rodalies de Sant Feliu de Codines, on s’hi feien grans fontades, una de les poques opcions d’oci que tenien als pobles petits anys enrere. Malauradament, una torrentada es va endur la part d’obra de la font anys enrere, tot i que la veta i la surgència d’aigua continua existint entre les poques restes d’obra que encara s’entreveuen.
Uns metres més endavant de la revolta que fa el camí al travessar la capçalera del torrent, a l’esquerra, veurem les restes d’un dels forns de calç dels quals es disposaven en els terrenys de can Prat de Dalt. Tot i que l’eixamplament del camí es va endur una part de l’antiga construcció, en orígens ben bé al segle XVIII, el què queda és un petit testimoni d’aquestes instal·lacions necessàries per extreure la calç de la roca calcària que es deuria trobar ben a prop d’aquí. Entre els segles XVII i XIX una de les activitats que ajudaven a l’economia de la zona era la producció d’aquest preuat element, transformant la pedra calcària en calç. Els forns eren construïts ben a la vora d’un camí i d’alguna pedrera d’on s’extreia la pedra calcària, permetent un còmode accés amb el carro i la ràpida posterior distribució de la calç. La cuita durava uns quatre dies de manera interrompuda mantenint dia i nit el foc ben viu.