Introducció
L’església romànica de Sant Sebastià de Montmajor té orígens al segle XI. Conserva la seva arquitectura austera, pròpia del romànic de l’època, on hi destaca la presència d’un petit campanar de torre prismàtica i de planta quadrangular, amb dos pisos de finestres a cada cara. A l’interior, si teniu la sort de trobar-la oberta, hi podreu admirar unes pintures al fresc d’Antoni Vila Arrufat fetes entre 1945 i 1950.
A part de l’església, el llogarret homònim que l’acompanya, és un gran exemple de sagrera medieval, un dels millors conservats dels país. Gairebé deshabitat entre setmana, es conserva excel·lentment gràcies a la funció d’estiueig i de segones residències que tenen la majoria de les seves boniques cases. Un parell de carrerons estrets i una plaça formen bells i acollidors racons. Aquest conjunt de cases també és conegut com el Serrat de Dalt, en contraposició als altres petits veïnats del Serrat del Mig i del Serrat de Baix, molt a prop d’aquí seguint el camí que hi ha on acaba la carretera que puja des de Caldes de Montbui.