Introducció
Sota el Casalot de Ca l’Oller trobem aquest indret ombrívol i frescal, sota plàtans, oms i falses acàcies, conegut com el Salt de les dones d’aigua. Lloc màgic on s’hi pot reviure una llegenda.
La situació geogràfica al peu del boscós i emmalesat Montnegre, ple de torrenteres pluvials i racons inaccessibles, ha estat bàsica per engendrar molts relats sobrenaturals ajudats per la imaginació d’atàvics isclencs isolats en aquesta vall alta. Per tradició oral ens han arribat convertits en mites i llegendes a les quals ens sentim lligats i honorem amb respecte.
Deesses de boscos, rius, gorgs, arbres, aigües, fonts... han donat arreu múltiples i variades històries locals amb fortes similituds en diferents contrades. A Sant Iscle també en tenim de pròpies: La Barraca dels Matiners, El Sot de l’Infern i El Pla de les Bruixes, entre d’altres. Però sobretot la més localitzable: les nostres Dones d’Aigua.
L’amor d’un pastor a una bellíssima dona exòtica; el fill que es convertí en segó i la cobdícia de la velleta que va assistir el part.
Font: WEB de l’Ajuntament. Allà hi trobareu escrita la llegenda, per Matilde Verdura