Introducció
Aquí i des de fa estona, de fet, estem travessant una extensa i típica pineda de pi roig amb sotabosc pasturat. És una varietat de pi fàcil de detectar pel seu recte creixement i per les coloracions vermelloses i ataronjades del seu tronc, sobretot en les seves parts més altres, d’on li prové el nom. No obstant, aprofitem per explicar que el tipus de bosc potencial de la zona és el mixt de roure martinenc (Quercus pubescens), o amb espècies híbrides amb aquest, i pi roig (Pinus Sylvestris) sobre sòl calcari, amb sotabosc abundant, per tant, de boix, encara que també podem veure-hi corner i boix moll, entre altres espècies menys abundants.
Quan les rouredes van ser sotmeses, de manera general i repetitiva, a explotació forestal, el creixement més ràpid del pi roig va fer que aquesta espècie envaís aquestes superfícies i, actualment, s’hi manté, ja que també va ser una espècie afavorida per a tenir un creixement més ràpid. A més, la fusta del pi roig és igualment molt apreciada, i es destina a la fabricació de mobles, parquets, portes, en la construcció, embalatge, per fer caixes, revestiments de vaixells, pals de la llum i per a les travesses de ferrocarril. És també un tipus de bosc molt propici per als bolets, com l'apreciat rovelló, el camagroc i el molleric.
És un bosc propici a certes altures de la muntanya mitjana com a les que ens trobem ara mateix amb un clima medioeuropeu submediterrani. No obstant, si s’abandona l’explotació forestal i les esclarissades regulars del bosc, que afavoreixen la presència del pi roig, el roure s’anirà imposant lentament, abundant cada vegada amb més preponderància. A la tardor sol ser un bosc que presenta uns bells contrastos entre els esquitxos de grocs, marrons i ocres de les capçades del roure i altres caducifolis i el verd perenne dels pins.